dilluns, 24 de desembre del 2012

Joana Vilapuig







La Joana és una noia que en els seus divuit anys ha destacat en el món televisiu. Va començar com a afició al teatre i va fer la seva primera aparició en un paper de figurant en la pel·lícula Herois. D'aquí ja va saltar a la fama amb el seu paper de Cristina en la serie de televisió Polseres Vermelles, que el 14 de gener de l'any vinent estrenen la segona temporada gràcies al seu èxit. També ha participat en el curtmetratge de REM.




                                          Escena de la primera temporada de polseres vermelles.
  • 1.Per què vas decidir seguir el camí d'actriu?
    M'agradava molt actuar.

    2. Quina és la teva gran por?
    No dedicar-me a ser actriu.

    3. en què somiaves quan eres petita?
    En el que estic vivint ara.

    4.Què prefereixes mar o muntanya?
    Sóc molt de les dues coses, depèn del moment.

    5. Els rodatges de polseres vermelles es fan a l'estiu, a vagades t'agradaria estar amb els amics o en algun altre lloc?
    Sí, molts cops. Però són moments puntuals. No ho canviaria per res.

    6.Quin és el teu "hobby"?
    pff... el teatre, el cine, cantar, ballar, estar amb els amics...

    7. Des de punt de vista personal, no com a actriu protagonista, què en penses de polseres vermelles?
    Crec que estic implicada massa emocionalment. Però crec que m'agradaria.

    8. T'identifiques en el teu paper de Cristina d'alguna forma?
    En moments estar clar que sí, però en general no sóc gens com ella.

    9. Si haguessis de triar una escena entre totes les que has fet al llarg de la teva vida, amb quina et quedaries? 
    No en puc triar una, en tinc de molt bones. I la majoria són de la segona temporada.

    10. Els actors de la serie, sobretot principals, dieu que us porteu molt bé entre vosaltres. Us va costar?
     No, el viure junts ens va fer que visquéssim emocions molt semblants, i que creéssim vincles molt semblants.

    11.Dels sis polseres tu ets l'única noia, has notat que et tractessin diferent els altres?
    Diferent sí, es clar. Però no vol dir pitjor. Estic molt a gust amb ells i són com la meva família.

    12.Has fet classes d'interpretació?
    Sí, des dels 7 anys.

    13. Què són per tu els amics?
    Una part imprescindible de la meva vida.

    14. Quina pregunta t'agradaria que et fessin i no t'han fet mai?
    No ho sé, me  n'han fet moltes, i algunes m'han agradat molt, però no et sabria dir quina pregunta m'agradaria que em fessin.

    15. On voldries ser d'aquí deu anys?
    Treballant en una peli.












    dilluns, 3 de desembre del 2012

    David Moreno




    En David Moreno conegut també com a Moreno del metal és un ripollenc showman. Els seus inicis són a una banda de heavy metal en català "udol"... Però ja ha saltat a la fama. Hi ha gent que el coneix com a Moreno del metal. El 2010, és va proclamar guanyador del programa "Buscant la trinca" emès a TV3, i va ser el nou Miquel Angel. Ha participat en el musical de Grease, interpretant el paper d'un T- bird, ha guanyat el concurs  L'imitador de l'estrella del programa "Polònia"... i un munt de coses més. Per més informació podeu llegir la seva Biografia sensera. Podeu seguir-lo a blogtwitter...





    Preguntes

    1.Perquè vas triar aquesta professió en comptes d'una altre?

    De petit sempre deia que quan acabés quart d’ESO aprendria un ofici i aniria a treballar. Fins que un amic del meu pare, que és llauner, em va convidar a veure com ell treballava perquè jo aprengués la professió. El primer dia em va demanar que  desembussés un vàter, i no vaig tornar. Aquell dia vaig decidir estudiar i com m’agradava molt dibuixar vaig acabar a Vic estudiant Batxillerat artístic. En aquells dos anys vaig decidir que volia ser tècnic de so, per la meva passió per la música i em vaig inscriure a una escola de Barcelona per fer una enginyeria de so pels matins i a les tardes aprenia doblatge. Jo venia d’un batxillerat artístic i les matemàtiques, la física, l’acústica... no era lo meu, m’ho anava traient, però no m’apassionava. Una professora meva de doblatge em va dir: -David el doblatge se’t dona molt bé, perquè no fas les proves d’accés per l’Institut del Teatre? Les vaig fer, em van seleccionar i avui dia sóc llicenciat en art dramàtic especialitzat en musical.



    2.Quina és la teva gran por?

    Tinc “serpiphobia”, o com es digui la fòbia a les serps.

    3.En què somiaves quan eres petit?

    Amb la Pamela Anderson...

    4 Un hobbie secret?

    Secrets en tinc pocs, m’agrada col·leccionar merchandising de pel·lícules, i pel·lícules en DVD, sobretot de terror i de Disney.  



    5.Quina mida creus que podran arribar a tenir els mòbils en el futur?

    Jo visc 24 hores enganxat al telèfon. Recordo l’època que el millor telèfon era el més petit, ara necessitem que siguin grandets, però pesin poc, per poder veure vídeos...  en el futur crec que hi haurà un braçalet que projectarà amb hologrames a la mida que desitgem. Sempre penso: que més poden inventar? I sempre treuen coses que em sorprenen.



    6.Què en penses de les pel·lícules que últimament hi ha en els cinemes?

     M’agrada molt anar al cinema, i surto molt content o molt enfadat. Intento mínimament anar un cop per setmana. La pel·lícula Lo Imposible, m’ha fascinat a tots els nivells: guió, direcció, interpretació, a nivell tècnic... feia temps que no veia al cinema una pel·lícula tan bèstia. A part, toca un tema que hem viscut tots. M’agrada molt anar a veure produccions catalanes i espanyoles. Hi ha grans pel·lícules nacionals i el cinema d’aquí està agafant un molt bon nivell.



    7.Què prefereixes mar o muntanya?

    Muntanya, sóc de Ripoll. El mar m’agrada però navegar em fa està tens i la platja no m’agrada. Passejar pel passeig marítim a l’estiu sí.



    8. Amb quin personatge de pel·lícula t'identifiques?

    Personatges no ho sé... però actors que admiro i fan personatges que m’encantaria fer i podria donar el perfil: Jack Black, Jim Carrey, Santiago Segura...

    9.Un moment de la teva vida que t'hagi quedat a la memòria per sempre?

    Quan vaig guanyar el programa “Buscant La Trinca”.

    10.Com és que vas participar en "Buscant la trinca" si fins llavors havies fet música Heavy Metal?

    Estava estudiant a l’institut del teatre, i van contractar l’Angel Llacer i el Manu Guix perquè ens fessin de professors a un taller de tercer. Vaig fer molta amistat amb els dos. L’Àngel un dia em va dir que anés a fer una classe als concursant de Operación Triunfo de com perdre la vergonya i desinhibir-se  fent air guitar. Vaig anar a Operación Triunfo a fer la classe de air guitar i allà vaig comentar que tinc un grup: “Moreno del Metal”. Unes setmanes després em truca Gestmusic (productora de OT) per donar una sorpresa a l’Angel Llàcer el dia del seu aniversari al “Tu sí que vales”. I vam anar amb el meu grup al “TSQV”, i un cop allà una noia de producció em va comentar si em volia presentar als càstings de “Buscant La Trinca”, em va dir que jo que cantava, imitava i feia de showman donava el perfil que buscaven. Vaig fer els càstings, el programa i finalment....  vaig guanyar. 

    11.Quan et vas tallar la cua la vas guardar?

    La tinc guardada, i vaig plorar molt. Però si no me la tallava per fer una peli, no ho hagués fet mai. Va ser tallar-me els cabells i se’m va multiplicar la feina amb un altre perfil: “Señoras que...”, “Grease. El Musical” ...



    12.Què són per tu els amics?

    Els amics són persones que estan a prop en els moments bons i els difícils. En el món de la faràndula juguem molt amb les emocions i és tot molt intens, es creen grans vincles d’amistat. I jo en aquests moments tinc un cercle d’amistats que no canviaria per res del món. La vida va donant voltes i alguns se’n van altres venen, però els de veritat sempre hi són.

    13.Quins plans tens per a l'actualitat?

     Actualment estic lluitant per col·locar el meu espectacle d’imitacions a un teatre de Barcelona, tocar amb els meus grups de música, fer doblatges, tots els bolos que pugui cada mes, i moure el nou projecte que hem creat: HorrorBox.



    14 On et veus d’aquí deu anys?

      No et sé dir ni on em veig d’aquí 10 dies. La vida dona moltes voltes, i va massa ràpid.

    15 Un pregunta que t'agradaria que et fessin no t'han fet mai?

    M’agradaria que em preguntessin: David, és cert que t’ha tocat el euromillón?




    Pregunta de l'entrevistat.


    M’agradaria que em diguessis 10 personatges que t’agradaria que jo imités al meu nou espectacle (famosos, personatges de cine, dibuixos animats, polítics...)

    A veure deu personatges... el bob esponja, psy (gangnam style), Sergio Ramos, Artur Mas, Guti, Robert Pattinson, Pumba (rey leon), David Bisbal, Eugenio, Shakira.









    dilluns, 26 de novembre del 2012

    David Martos


    En David és un santperenc que li agrada ser com és i viure la vida el millor possible. Ha estat en diversos grups de música fent de baixista. Aquest noi que ara fa segon de batxillerat està en el grup Jack Mad. De cara l'any cave trauran un disc. Podeu seguir-lo a https://twitter.com/JackMadGruphttp://jackmad.bandcamp.com/https://www.facebook.com/jack.mad.14?fref=ts.





    1.Per què ets músic?
    Des de que era petitíssim sempre que anava amb cotxe cantava cançons que posaven a la radio i ja sentia una passió i admiració per tots aquells que feien música. Ara que porto varis anys tocant puc dir que sense la música no podria viure, és el que em fa sentir més viu, el que em desfoga i el que m'agradaria poder seguir fent al llarg de la meva vida.

    2.Què va ser el que et va motivar a tocar un instrument?
    Bé, jo sempre havia volgut ser cantant, però no és que tingui una veu especialment bona. Sabia que volia fer músic, així que en quant em van proposar fer un grup no m'ho vaig pensar dos cops i ara estic molt feliç de saber tocar el baix, la guitarra i de tant en tant alguna motivada amb la bateria.

    3.Quan vas començar a tocar el baix?
    Doncs ara farà entre cinc i sis anys. Recordo que a l'estiu, perquè tinc un record molt bonic amb l'Albert Planes i l'Eduard Cervera a la piscina de SPT emocionats per haver començat el grup.

    4.Un hobbie teu poc conegut...
    Actualment el muntanyisme, m'encanta poder caminar per muntanyes altes, respirant aire pur i escoltant només el so del vent, per poder aclarir les meves idees. Encara que també m'agrada fer molts tipus d'esports diferents, sobretot els que fan pujar l'adrenalina.

    5.Quina és la teva gran por?
    Que la música deixi de ser música. Actualment facis el que facis el que mou a la gent són els diners o la popularitat i això fa que la música perdi tot el seu sentiment. Penso que tothom qui faci música l'hauria de fer transmeten el que sent, i parlant de coses que de veritat importin, fent arribar un missatge amb un significat important a qui l'escolti. Llàstima que aquest últims anys la bona música amb la ajuda dels DJ ha anat perdent tot el seu sentit, la nostre generació serà una generació sense cap Bob Marley, Nirvana, Queen,Ramones,etc.

    6. Què son per tu els amics?
    Per mi, els meus amics són com els meus germans. Els considero família, i la família està per sobre de tot, són molt importants, tot lo important que he fet a la meva vida ha estat amb un amic al costat. Si estàs emprenyat amb un amic teu perdona el que t'hagi fet no supera els bons moments que passareu junts.

    7.Amb quin personatge de pel·lícula t'identifiques?
    Mahatma Gandhi, encara que sigui un personatge real però se'n ha fet una pel·lícula biogràfica anomenada Gandhi. M'identifico i sento una gran admiració per aquest personatge per la seva lluita pacífica, que va lluitar contra un imperi sencer sense utilitzar ni una pistola, jo sempre estic i estaré lluitant per els meus drets i els drets de tothom..

    8.En què somiaves quan eres petit?
    Quan era petit la meva meta a la vida era arribar a ser un cantant famós. Sempre estava cantant,però a mesura que em feia gran i veia que la meva veu no era cap mina d'or, ho he anat aparcant.

    9.Què prefereixes mar, muntanya o ciutat?
    Muntanya sense cap dubte, m'encanta la naturalesa i l'aire net, poder llevar-te veient un bon paisatge és un factor important, i en un futur que els meus fills creixin entre murs de formigó no m'agrada gaire. Però de tant en tant també està bé anar a la platja o a la ciutat a veure un bon concert.

    10.Com et defineixes?
    Em defineixo com un persona activa, m'encanta l'esport i les festes. També sentimental, tinc els ordinadors plens de lletres de cançons escrites per mi i m'encanta la música amb sentiment. També bastant inconformista, avui dia hi ha moltes injustícies en la societat i si la gent no es fa sentir, sempre hi seran. I també molt curiós, m’encanta aprendre coses de com funciona l'univers, els temps, les persones, etc.

    11. Has estat en uns quants grups de música, que me'n podries dir de cada un?
    Vaig començar amb Simpaty boys, érem super petits però ja començàvem a cardar canya, més tard Growing Up amb qui vaig fer el meu primer concert i que mai se m'oblidarà. Després ja va començar la meva etapa més important amb 3MP amb tres amics que sempre els hi tindré molt carinyo per tots els bons moments que vam viure duran tres anys, ha set el grup en el que he crescut més com a músic. Més tard em va fitxar The Rollers/Jack Mad, el meu grup actual,on el meu currículum musical s'ha omplert, gravant dues maquetes, un videoclip i molts concerts amb tres companys que ara ja els hi puc dir amics i en Martí de 3MP que es va incorporar després. Espero poder arribar molt lluny amb ells i estar molts anys disfrutant de la seva companyia. Actualment també està en procés un grup de reggae que espero poder començar a fer concerts aviat.

    12.Perquè t'has fet rastes?
    Les rastes són una manera de expressar obertament en el que crec i en el que penso,que simplement es fer un món i una societat millor, sense tantes injustícies, ni excessos com els que hi ha. Lluitar pels drets humans, ser una bona persona i fer el que pugui per ajudar als altres. Molta gent veu algú amb rastes i l'etiqueta de fumeta, de brut i moltes coses de les quals no tenen raó. Jo estic disposat a demostrar al món que això no és així, que un rastafari és una bona persona, adaptada a la societat de avui dia però mantenint uns valors molt importants que s'han perdut.

    13.Quin tipus de música t’agrada?
    He escoltat molts tipus de música al llarg de la meva vida, des de Pop passant per Rock, Punkrock, Punk, Metal, Metalcore i molts més. però finalment m'he consolidat en dos estils el Punkrock i el Reggae. Són estils bastant oposats, però els dos són reivindicatius i depèn del dia mola que li cardi tralla o estar tranquil·let.

    14. On voldries ser d'aquí deu anys?
    M'encantaria poder estar vivint de la música amb un grup, fent gires i fent arribar la meva música arreu del món. Encara que cada cop, és més difícil, però mai deixaré d'intentar-ho, res em faria més feliç que això.

    15. quina pregunta t'agradaria que et fessin? 
    Què en penses de la societat actual?
    Penso que esta molt malament,políticament incompetent. Els polítics que tenim no fan bé les seves funcions, a part de la corrupció que afecta tant a Espanya com a Catalunya. Tampoc veig que el futur sigui millor perquè la nostre generació està molt influïda pel consumisme i hi ha un excés de drogues i a més a edats molt joves. A part de això, no s'està lluitant pels drets i estem cada cop perdent més drets humans. Tampoc entenc aquesta eufòria per separar els pobles, no sóc de cap color polític, ni de dretes, ni de esquerres, només crec en les persones i en la unitat dels pobles, no crec en fronteres, ni en països, només sé que un poble unit es molt més fort i es pot aconseguir moltes més coses.


    Pregunta de l'entrevistat

    Quina relació tens amb la música i com l'has relacionat amb aquest bloc?

    Des de petita que m'encanta la música, però mai l'he passat com a prioritat. Quan era petita feia solfeig i cant coral, vaig fer també un any de guitarra i ara toco la gralla. També vaig cantar en alguna coral. Respecte la relació amb els bloc, ha estat una mica casualitat. Tinc en el cap tot tipus de gent però, ja que hi han molts cantants i dóna la casualitat que han sigut les oportunitats que m'han anat venint jo les he rebut amb els braços oberts.

    dilluns, 6 d’agost del 2012

    Jordi Company





    En Jordi és un noi molt simpàtic i col·laboratiu. Té disset anys i ara farà segon de batxillerat. Ha participat en grups de música i diferents activitats el llarg de la seva vida. Actualment és cantant i guitarrista d’un grup torellonenc anomenant  Contracorrent. Podeu  seguir el grup per  facebook ContraCorrent, blog ContraCorrent.









    Preguntes



    1. Per què t’has fet cantant?

    Perquè m’agrada la música, sempre des de petit havia tocat el piano, havia cantat a la coral a l’escola de música... I quan vam decidir de fer un grup, diguéssim que dels tres que vam començar, segurament era el que més en sabia de cantar perquè vaig començar cantant jo.

    2 Quin és el teu esport preferit?

    Bicicleta i córrer. També havia jugat a bàsquet molt de temps però aquest any ja ho he deixat.

    3 En què somiaves quan eres petit?

    Ostres quan era petit no ho sé... Però fa sis anys somiava en ser, un cantant de rock famós i tenir un grup. Però bé això és el típic somni de qualsevol nen.

    4 Has participat molt en la festa major de Torelló d’aquest any?

    Participar en tots els actes no perquè no podia, però he anat a veure a tots els possibles.

    5 Què cantes a la dutxa?

    No canto a la dutxa m’agrada escoltar l’aigua que cau, tot i que algunes vegades poso música, però normalment, no sóc ni dels de cantar ni els de escoltar música, com que normalment m’aixeco d’hora i em dutxo al matí, deu ser que el matí encara no estic despert per cantar.

    6. Com sus va acudir el nom de Contracorrent?

    Bé, perquè vam decidir fer un estil de música que en aquell moment i en l’actualitat no seguia el tipus de músic que es feia en aquell moment i vam dir que anàvem contra corrent, i d’aquí va venir el nom. I a més ens va agradar, és un nom que té carisma.

    7. EL vareu posar entre tots?

    Sí... És allò que se li acudeix en un i tots diem a d’acord va, ara mateix no me’n recordo ven bé qui el va dir.

    8. Quan temps fa que estàs en el grup?

    Tres anys, des del 2009. Fa un any i mig que estem en actiu diguéssim fent concerts. Però ja en fa tres que ens trobem.

    9.  A part de cantar tens algun “hobby”?

    No la música és el mau “hobby” principal, també fer esport, anar amb bici també m’agrada.

    10 Quina es la teva estació de l’any preferida?

    L’estiu, perquè hi ha la piscina, és festa major, diversió, vacances,...

    11. On voldries ser d’aquí deu anys?

    No ho sé la veritat. M’agradaria poder-me dedicar a la música, i fer concerts a gran escala o... Però em conformo en menys, eh.

    12 Què prefereixes mar o muntanya?

    Muntanya.

    13. En quin personatge de pel·lícules t’identifiques?

    Ni idea. No sóc molt de cine.

    14.Has fet mai un canvi físic que no t’hagis reconegut ni a tu mateix?

    No

    el tens pensat fer?

    No

    15. Què són per tu els amics?

    Els amics? No sé ben bé com dir-t'ho... Per mi són una font de diversió constant amb qui puc campartir els meus problemes i ton teries! Així resumit perquè sónj molt més que això!





    (Pergunta de l'entrevistat)

    Què t'agradaria ser de gran?

    Encara no ho tinc molt clar, però de gran m'agradaria ser antropologa forense. 

    dilluns, 16 de juliol del 2012

    Dan Peralbo






    En Dan és un noi de la meva edat ( 14 anys) que no para mai quiet.  El conec des de fa molt temps i puc assegurar que és molt simpàtic i treballador. Actualment ha acabat segon d’ESO. Ha estat tres anys jugant al futbol en el Manlleu i ara es passarà al Torelló.  També té carrera d’actor, ha participat en obres de Xarxa, i va ser protagonista del curtmetratge de Hansel i Gretel, l’any 2010, interpretant en  Hansel. A part, és cantant i guitarrista del seu grup de música “ELS FLIPATS” . S’han donat a conèixer aquest any, ja tenen un disc i comencen a tenir fama. Podeu seguir el grup via facebook (amb l’amistat “Els Flipats”) i pel twitter (@ElsFlipats ).








    Preguntes
    1. Per què vas decidir ser un Flipat?Doncs,  com diu la cançó “We are flipats”,  ens vam conèixer en un teatre mentre fèiem una obra i allà vam decidir tenir un grup, el vam tirar endavant  i vam decidir dir-nos  "Els Flipats". I aquí ens tens, sent tots uns flipats.
    1. Quin és el teu esport preferit?
    D’esport el futbol, sóc futbolista des de petit i encara ho sóc.

    1. Quina és la teva gran por?
    No m’ho he preguntat mai això... doncs... en quin sentit por?

    Que et faci por que passi alguna cosa...

    No ho sé...ara no hi caic

    1. En què somiaves quan eres petit?
      Somiava... Doncs somiava en ser un gran futbolista, tot i que ara ja no és el meu somni, el meu somni ara és arribar a ser com a cantant i com a guitarrista el més gran que pugui; i de petit també somiava.... somiava molt de petit , somiava que era Superman, o alguna cosa estranya. Però, principalment ser futbolista.

    1. Què en penses del polítics?
      Que són tots uns c******.
    1. Què cantes a la dutxa?
      Canto des dels flipats, a vegades assajo a la dutxa, he de dir que canto molt, tant si és a la dutxa com si no, amb cançons noves que no em sé o sinó també altres cançons, el què em surti del cap.

    2. Quantes teles tens a casa?
      Tres. Una de gran i dues de petites.

    3. Com prefereixes les crispetes, dolces o salades?
      Tant me fa, m’agraden totes dues, però si hagués de triar les salades.

    4. Quina és la teva estació de l’any preferida?
      M’agrada l’estiu. Perquè no hi ha cole, i pots anar a la piscina, fa bon temps.

    5. Quin és el teu color preferit?
      Estic entre dos. El groc o el verd.

    6. Se t’ha colat mai algú en una fila ?
      Sí,no gaires cops, per exemple en una cua d’un concert del Mago de Oz.

    1. Què sents quan estàs sobre l’escenari?    
      Com  que és el que m’agrada més avui en dia, estar sobre l’escenari i cantar, sento una gran satisfacció de tenir un grup, ja que sense ells no seria possible. M’agrada molt, no és que senti por ni res, com has dit abans, m’agrada MOLT el sentiment.

    2. Has fet mai un canvi físic que no t’hagis reconegut ni tu mateix? 
      De petit portava el cabell curt i ara ja el porto bastant llarg. Ara em vull fer una tallada bastant gran i quedar-me igual tal com quan era petit.

    3. Quina pregunta t’agradarien que et fessin?
      Doncs... Quant temps fa que vam  formar el grup?

      I quant temps fa?

      Un any.

    4. On voldries ser d’aquí deu anys?
      Tan el meu somni com el dels flipats, és poder arribar a triomfar en el món de la música, com a mínim que ens arribi a conèixer Catalunya. És un gran somni que tenim.




      (La pregunta de l'entrevistat)
      Com és que fas això d’entrevistar a la gent?

      El meu pare té un bloc i vaig anar als premis blocaries de l’any passat i vaig sortir amb l’idea de que jo també volia fer-me un bloc. I com que m’avorria vaig pensar molt en diverses possibilitats, fins que em va passar pel cap això, per conèixer a la gent i que seria un bon projecte.