Dídac Flores

En Dídac és un noi de Cardona que ha estat tota la vida estudiant música.Va fer un cor juvenil al seu poble que va durar 2 anys. Al 2010 és proclama guanyador de "Buscant la Trinca" i és així com es converteix en el Josep Maria Mainat de la Nova Trinca. Aquell mateix any protagonitza una pel·lícula i fa una gira amb els seus dos companys. Des del novembre del 2011 fa de Doody en el musical de Grease.

                                          Musical de Grease a Jerez.

1. Abans volies estudiar medicina, encara penses en això o ja et dedicaràs al món artístic?

Jajajajaja! Tothom em pregunta el mateix... L'ofici que tinc ara és el millor que podia tenir jo i em sento realment afortunat. No descarto en un futur proper estudiar algu relacionat amb la salut, però sempre prioritzant el teatre, la música o la televisió!


2. Per què has decidit triar aquest camí?

La vida i la sort m'han dut fins aquí. Jo sóc una persona que creu en el destí. Porto des dels 4 anys estudiant música i veient com la meva mare tocava el piano i cantava a les orquestres, el meu pare tocava el saxo, i el meu avi tocava la berra... A casa meva sempre hi ha hagut un piano i una gran afició pel teatre. D'alguna manera, el que havia estat el meu hobbie fins als 17 anys, es va convertir de sobte en la meva professió, que mantinc fins ara que en tinc 21 perquè sóc feliç aquí i seré feliç si hi romanc!


3. Com s'et va acudir amb 17 anys presentar-te per ser un trinco del segle XIX?

Sempre explico que jo vaig protagonitzar un musical al meu institut quan feia 1r de Batxillerat. Aquest musical es deia "La Festa Major de La Trinca" i jo feia de Josep Maria Mainat, curiosament. Vam veure, juntament amb els meus companys, l'anunci del càsting de tv3 i de catxondeo... ens hi vam presentar!


4. No crec que en el principi, als primers càstings et pensessis que acabaries guanyant. Però  vas anar avançant... Què vas sentir un cop va saber que havies guanyat?

Per res del món. També sempre explico que jo el dia del càsting final, abans de començar les gales emèses per televisió vaig quedar eliminat; érem 24 i només podien anar 18 al plató TV3. Una baixa i una trucada telefònica van proposar-me tornar al programa com a concursant, és a dir REPESCAR-ME. Va ser curiós, perquè jo m'havia quedat amb un bon regust... Estava content d'haver arribat fins on havia arribat, i tornar com a repescat no em feia gaire bona espina perquè algun motiu ja els havia fet creure que jo havia d'estar fora i no entenia perquè JO, perquè em trucaven a mi per tornar. Així que vaig negar 3 cops (com Judes!) però algu dins meu em deia que m'equivovaca, que no podia penjar aquell telèfon sense dir que sí, que tornava. I així va ser! Vaig dir sí, i al cap de 2 dies ja em trobava a la gala 0 d'un programa que es deia "Buscant la Trinca". Una gala dura, que amb 2 dies no vaig tenir temps de preparar, i com jo ja havia previst, vaig resultar un dels 3 nominats per a l'expulsió de la setmana vinent. El públic em donava suport. M'anava salvant... m'anaven nominant. No va ser fàcil. Però vaig seguir... i fins l'última gala, quan ens van anunciar a mi i als meus dos companys, guanyadors. Il·lusió, ganes, alegria, tristesa, por... Era un cúmul d'emocions. Els últims mesos que havia viscut em van passar a càmera ràpida per la meva ment en aquell moment. Vaig sentir que començava una nova etapa a la meva vida. L'etapa que visc actualment i que espero que no finalitzi mai!


5. Pot ser que tinguis només 21 anys però ja has fet moltes coses, entre elles protagonitzar una pel·lícula. Què se sent quan et veus en un film envoltat de gent famosa?

És fort. Molt fort. Em sento afortunat. És una de les millors experiències de la meva vida aquell rodatge envoltat de grans, grans del cinema i la televisió dels quals vaig intentar aprendre el màxim. Va ser una gran escola aquell rodatge, jo era molt jove i no havia interpretat mai davant la càmera. Només puc agrair al meu mestre, Joaquim Oristrell, tot el que va fer per mi i pels meus companys que debutàvem!


6. Grease és un món, i participar-hi treballant-hi deu ser una passada, però ara ja portes bastantes funcions a l'esquena. No se't fa pesat a vegades?

Grease és un món, un món de de vida. El sacrificat i alhora gratificant món del musical. Cada funció és única i a vegades, com a totes les feines del món, no et ve de gust anar a treballar... perquè et fa mal de cap, perquè has discutit amb no se qui, perquè t'ha trucat no se qui dient no se què, o sincerament, perquè ens fa mandra!... però en fi. Mil coses. Però és la nostra feina, i és la nostra vocació si no no haguéssim aguantat i ens haguéssim rendit a mig camí!


 7. Ara estàs de gira i has anat a molts llocs que segur que t'han agradat molt, però si n'haguessis de triar un quin seria?

Ara mateix acabo d'arribar de Vitoria, i han estat molt especials, ara començo les vacanses. Cada lloc ha tingut el seu encant. Espanya té ciutats i llocs fantàstiques, menjar fantàstic i públic millor! No en podria triar cap de concret... però podria dir-te que jugar a casa, és a dir, al poble o a la comarca on has crescut, és realment especial!


8. A part de cantar també toques el piano des de fa temps, el vas triar tu o va ser per alguna influència?

El vaig triar jo, però com ja he dit abans, sempre el veia a casa i sempre veia com algú el tocava! I clar... inevitablement em passava el dia davant el piano! També toco la flauta travessera i el violí... però el meu instrument és el piano.


9. Què tens pensat pel futur, fer carrera en solitari, continuar en el teatre o passar a tele?

Jo el que vull al futur és treballar d'aquest ofici, ja sigui cantant en solitari o en grup, seguir fent teatre, fent musicals, passar a tele, actuar davant la càmera, fer sèries, presentar programes de televisió, fer la meva pròpia música i el meu disc... On sigui i on em deixin! M'agrada treballar, m'agraden els riscos i m'agrada aprendre i executar les branques de la nostra professió, tan àmplia!


10. Digues un moment de la teva vida que t'hagi quedat marcat per sempre.

Un accident de conduir que vaig tenir als 18 anys amb un amic al costat, que afortunadament no ens vam fer res cap dels dos.. però el pobre cotxe va quedar en sinistre total.


11. Qui és el teu ídol?

Ostres... sempre m'ho pregunten i mai sé que contestar! No en tinc cap de concret, admiro moltes coses de molta gent diferent, tinc molts referents artístics, els artistes que dominen l'instrument, la tècnica, el virtuosisme, els que em fan emocionar... però alhora, no tinc exclusivament una persona que digui: Oh! és que és el meu ídol!


12. Quin tipus de música t'agrada?

M'agrada la música, i cada estil té el seu encant. M'agrada la clàssica, però també m'agrada el reggeaton que escoltem a les discoteques! M'agrada el pop, m'agrada el rock, la dance... la nacional, la internacional... Resumint, m'agrada la música que em fa emocionar als moments que necessito emocionar-me, ja sigui per alegria o per tristesa!


13. Tens alguna fòbia?

Perdre la meva identitat i el meu lloc dins d'aquest ofici.


14. Com et defineixes?

Tossut, perfeccionista, perseverant... però, crec que també sóc massa sensible! jajajaja!


15. Quina pregunta t'agradaria que et fes, que no t'hagin fet mai?

Els actors i la gent del mundillo... segur que esteu tots forrats i cobreu una pasta oi?

Harrison Ford o Brad Pitt segur... però Dídac Flores Rovira... jajajaja!
SI ESTIGUÉS FORRAT NO EM CALDRIA TREBALLAR! (Que tampoc sé si podria viure amb tants diners i sense treballar...)





La pregunta de l'entrevistat

Tens alguna afició o hobbie que estigui relacionat amb la música, el teatre.. o l'art escènica en general? T'hi voldries dedicar en cas afirmatiu?

M'agrada molt la música i m'agrada molt anar al teatre. Trobo aquest món fascinant, però afició o hobbie no en tinc cap, podriem dir. Bé ja vaig dir que tocava la gralla i puc fer sonar algun altre instrument, però no passo d'aquí. Quan era més petita tenia el somni de ser cantant o actriu, com suposo la majoria de gent, però no vaig saber agafar una branca que em portes cap això o vaig trobar altres coses que m'agradaven més. Tot i que segurament no m'hi dediqui, m'agradaria algun cop a la sortir en alguna obre de teatre o fer algu per l'estil per provar.

Lluís Gendrau

És periodista i director editorial del Grup Enderrok. També és president de l'Associació de Publicacions  Periòdiques en Català (APPEC) i locutor d'iCat FM al Sona 9 i de Catalunya Ràdio.

                                           Pemis enderrok 2013.


1 Per què ets periodista?

 Quan hi ha una cosa que t'agrada molt i quan comences a trobar maneres de fer aquella feina acabes, si pots, dedicant-hi profesionalment. Inicialment per vocació i després anar aprofitant oportunitats que hi ha per poder fer periodisme amateur a través de ràdio, revistes locals... Jo recordo que quan vaig començar la carrera, ja treballava amb aquests mitjans i els hi vaig demanar, que faig estudio periodisme o no cal, i em van recomanar estudiar periodisme però, que no deixes de treballar en el sector. Vaig acabar la carrera continuant treballant a la ràdio. De fet la meva afició al periodisme és perquè m'agradava i m'agrada la ràdio.

2. Què li diries o aconsellaries a una persona que vol dedicar-se al periodisme?

Crec que el què has de fer és participar en els molt mitjans que ja hi ha. D'entrada has de ser curiós, no pots ser periodista si no ets curiós, no tens ganes de saber... Algú que vol ser periodista d'entrada té moltes oportunitats per poder-ho fer de forma amateur revistes locals, televisions locals... El nostre és un país amb molts mitjans de comunicació que permeten a la gent que vulgui provar si li agrada o no. El salt entre fer-ho de forma amateur a la dedicar't-hi és un procés natural.

3. Què és el grup Enderrock?

És un grup editorial que vam engegar fa vint anys, jo crec que és el primer de música que hi ha al nostre país. Vam començar amb edicions de revistes musicals. A l'any 1993 va haver-hi un "boom" de la música en català llavors volíem fer un lloc que se'n parlés ja que no hi havia cap publicació en català, al País Basc n'hi havia en castellà que deien que hi havia un fenomen musical a Catalunya, però aquí no. Va ser llavors que vam pensar que valia la pena fer una publicació destinada a parlar d'aquest fenomen. Un grup de periodistes ens vam ajuntar, vam posar-hi diners i vam començar la revista. Ara al grup Enderrock el que fem és treballar amb molts continguts musicals (entrevistes, discos...), els donem en formats diferents, ja no fem només una revista sinó que els donem en tots els mitjans possibles. Avui en dia, jo crec que una editorial no fa una especialitat sinó el que fa és transformar el continguts perquè arribin a l'aficionat d'aquella temàtica.

4. D'on ve el nom Enderrok?

Doncs sempre fas una llista de noms entre els que montes una revista. En teníem vint o trenta, com Rock en català, Catalunya Rock... coses d'aquestes molt òbvies. Després vam agafar la llista i la vam portar a la sortida d'instituts i vam demanar a la gent que votes el nom que més li agradava i va guanyar Enderrock. A més és un nom molt contundent, és un nom que serveix per parlar de rock però també és una manera de dir que enderroques que trenques models,... Jo crec que està ben encertat. S'ha transformat en una marca.

5. És difícil continuar traient números de revista en paper tenint Internet?

No, jo crec que és complementari. El que és difícil és pensar que podem fer que una revista sigui sostenible, és impossible. Però han canviat els punts d'informació, tal i com dius, ara la gent llegeix per Internet, a través de mòbil,... L'important són els continguts, els suports amb el qual els dones cada cop són menys importants. El format és simplement una eina per arribar al lector, la qüestió és arribar-hi. 

6. Quin criteri feu servir per posar el contingut a la revista?

Ho debatem sempre en un consell de redacció. Cada consell es fa un cop al mes, ens reunim i tothom porta els temes que ha treballat, fem un llistat i a partir d'aquí decidim què pot anar a portada, què en podem fer un tema gran... Com que parlem de la revista, i sabem que no podem donar sempre la última informació, a la revista el què voldràs són uns articles amb profunditat, bones fotografies, una crònica d'anàlisi d'allò que ha passat. Hem de fer servir llenguatges que siguin diferents als de la web. Per tant a la revista el criteri que fem servir és que sigui única, que la informació sigui exclusiva, el que hem de fer és sorprendre el lector i per això pensem que tots els temes de la revista han de ser atractius, propis i diferents. També intentem que els reportatges vagin acompanyats de discs, concerts...

7. Què creus que ha de tenir un grup jove perquè pugui triomfar?

No hi ha una fórmula matemàtica, per sort. D'entrada un grup jove és munta com els Beatles, per fer cançons, per trobar-se , per passar-s'ho bé i  per lligar, això és el primer objectiu. També pot ser per fer com una teràpia, per explicar allò que et passa a través de les cançons. Avui en dia un grup té molts canals per poder aconseguir a donar-se a conèixer. Triomfar és un paraula molt relativa, perquè triomfar què vol dir? Jo crec que tothom hauria de tenir la oportunitat de fracassar al món de la música. Cada grup ha de tenir la oportunitat d'ensenyar allò que fa i després ja tindrà èxit o no. Crec que la clau estar en això. Què s'ha de fer? Utilitzar tots el canals possibles, ser acurat a l'hora de fer la música  les lletres, que això se sobre enten, i el més important és que tingui personalitat, és evident que al principi acabes copiant però que al final has de ser diferent. 

8. Què en penses dels grups actuals que hi ha ara a la música catalana?

Jo crec que estem vivint el millor moment de la música catalana. Penso que hi ha un pilot de grups molt bons, que hi ha molt diversitat de grups, que hi ha molta quantitat de grups i a més a més i ha molta qualitat. Crec que estem vivint un dels millors moments de creació, tot i la crisi. Ara podem trobar això que et deia, com a creadors són únics, personals i diferents. A mi m'encanta anar descobrint grups nous. A més, a la redacció, també crec que és important que a part dels que ja fa vint anys que hi som, hi hagi gent jove obrint-nos les orelles a la música de la seva generació.

9. Quin és el teu grup preferit?

Aja!! Cada cop que em fan aquesta pregunta no sé què contestar, no et ser dir el meu grup preferit, igual que no et sabria cantar una cançó... Jo crec que hi ha músiques per cada moment. Potser és de deformació professional però, penso que hi ha una manera d'escoltar música que és tenir les orelles obertes al màxim de propostes musicals possibles. A mi m'agrada molt escoltar el Blues per exemple, em dóna energia. Però és això que et deia, a mi m'agrada escoltar una cançó de rock i després una de pop i després una de folk i  anar  fent un recorregut per aquest imaginari musical, jo ho trobo apassionant. És el què faig quan edito les revistes, mentres l'edito m'agrada estar escoltant allò de què parlem o influències dels grups de què parlem. A mi m'entusiasme fer aquesta feina perquè em permet anar descobrint grups d'estils molt diversos. 

 10. Els teus inicis son a ràdio malgrat, quins records en guardes?

A mi m'agrada molt la ràdio. Vaig començar fent un programa parlant de ràdio. A ràdio Malgrat vaig aprendre a passar-m'ho bé fent ràdio, a sortir al carrer per parlar amb la gent, a sortir a buscar anuncis per poder fer sostenible l'emisora, a escoltar música. Algunes nits ens n'anavem a la ràdio a escoltar música i estavem escoltant música hores i hores fins que es feia de dia. La ràdio en molts pobles ha estat com una entitat cultural. Jo penso que avui en dia les ràdios locals formen part de l'institució de l'ajuntamnet, que si no hi ha diners es tanca... S'ha perdut aquella frescor que hi havia, que tothom pogués participar com en qualsevol altre entitat. Jo crec que vaig aprendre moltes coses a ràdio Malgrat i per això em sap greu que darrerament l'han convertit en un despatx més de l'alcaldesa.

11. Explican's alguna anècdota personal que t'hagi passat mai.

Mira quan fas una revista et passen cinquanta mil coses. Una que recordo és de quan vam engegar  l'Enderrock. Al principi ho feiem tots gratis, només cobrava el dissenyador. Recordo que els primers dissenyadors que vam tenir, quan portavem cinc o sis numeros nosaltres anavem escrivint la revista i en aquell moment no podiem pagar als dissenyadors. Doncs ells ens van dir que no sortiria la revista fins que no poguéssim pagar. A la nit vam tancar la revista i al matí quan vam tornar s'havien endut tots els ordinadors, vam haver d'enviar la policia a casa dels dissenyadors.
Coses d'aquestes te'n passen moltes i al final dius després de 20 anys que  tens ganes de tirar la tovallola, però és la gent jove que et dóna l'impuls de seguir i continuar.
Anècdotes n'hi ha moltes, com que surten fins a 1000 discos cada any a  Catalunya!
Anècdota és obrir un dia l'enciclopèdia catalana i veure que surt Enderrock i et dius la feina que hem fet durant vint anys ha valgut una mica la pena. 

12. Què et va semblar el concert per la llibertat del 29 de juny?

Home, jo crec que més que un concert ni van haver dos, un d'homenatge a en Lluís Llach i l'altre per la llibertat. Però està molt bé que passin aquestes coses, aquests concerts massius són sempre importants perquè són històrics. Jo crec que aquest concert marca un anhel que la música d'aquest país la fagin servir com a identitat cultural. També és important perquè demostra que la gent se n'adona de la potència que tenen les cançons i que formen part de la manera de ser nostre. Després si es va muntar d'una manera o altre... Jo crec que haguesin pogut fer un concert amb cançons per la llibertat i un d'homenatge a en Lluís Llach. Nosaltres sempre tenim les ganes de fer-ho tot al mateix dia, que s'ens acaba el temps!! Però bé jo crec que està bé, aquest és un país que canta, que té cançons i que per tant, està bé que la gent les pugui cantar. Un país que no canta, un país que no té cançons, és un país sense futur. Segurament no hi ha arma més potent que una cançó, que amb tres minuts sigui capaç d'emocionar, d'enderrocar, de fer plorar o fer riure... Per tant és important que hi hagi un poble que tingui cançons.

13. Com creus que evolucionarà la música catalana en els pròxims anys?

Home, estem en un moment, com et deia abans, fantàstic i per tant l'evolució segur que serà cap a millor. Més difusió, més artistes.... , l'escena musical del país és una cosa perquè ens vagi sorprenent. Estem passant un moment complicat, la crisi fa que hi hagi menys concerts, que hi hagi menys espectadors, menys capacitat per comprar entrades, per tant això afebleix el múscul de la música, però penso que el que tenim és una base de creadors brutal que permetrà que continuem tenint una escena molt rica. Hem de garantir que hi hagi música a les sales, està bé que hi hagi grups importants però també n'hi ha d'haver de no tant. La música és com un bosc. Hi ha d'haver els arbres alts, grups de referència, que venguin molts discos i que moguin molta gent, però també és important que hi hagi una base com el sotabosc, si no hi fos els arbres alts es moririen perquè no hi ha humitat a sota, per tant hi ha d'haver un sotabosc de grups que vagin alimentant, la base que vagi creixent, també perquè els arbres grans quan es morin es puguin substituir per nous arbres i per tant això també és la música, és com un ésser viu.

14. On et veus d'aquí cins anys?

D'aquí cinc anys?!?!...Si no sé què faré d'aquí cinc minuts! Pff.. no ho sé. Tal i com evoluciona tot ara, no sé que pot passar d'aquí cinc anys. Pot ser que deixem de fer la revista en paper i la fem amb format digital, però després ens pagaran? o... no ho sé. Planagem ,això si, el què farem d'un mes per l'altre i un cop a l'any planagem més o menys que farem l'any següent, les portades, els discos... Per tot això que et dic d'aquí cinc anys no sabem el que farem. Sí que també estem investigant noves formes de desenvolupar-nos, però no planifiques a tan llarga distància. D'aquí cinc anys haurem fet unes 100 revistes més i estarem una mica més calbs. Això sí, a cada pas que fas, t'has d'anar reinventant.

15. Quina pregunta t'agradaria que et fessin i no t'han fet mai?

És díficil ... Saps què passa?, que les preguntes igual que les cançons són d'un moment, per tant la pregunta que t'han de fer en cada moment és el que està passant. Constantment ens estem preguntant què hem de fer el número que ve?, Qui podem entrevistar? Quin grup no hem escoltat i voldriem escoltar? per tant la pregunta que ens fem constantment és: Com som capaços de reinventar-nos? És la gran pregunta. Més que la pregunta que ens han de fer és la pregunta que ens hem de fer nosaltres per superar-nos.

Pregunta de l'entrevistat Quan dius que t'agrada una cançó, per què t'agrada aquella cançó?

Com has dit tu crec que hi ha una cançó per cada moment . Quan escolto una cançó pot ser que m'agradi molt en aquell moment però al dia següent no li trobi res.

Quin grup t'agradaria entrevistar?

Doncs no ho sé, totes les entrevistes que pugui fer a grupsEncara que sigui poc famós i no sigui conegut el grup és interesant si tenen coses a dir. Cada persona és molt diferent i pensa molt diferent.

I la pregunta definitiva, què vol dir Entrabolú?

Mira entrabolú és un joc de paraules. Igual que vosaltes vàreu fer una llista per noms per la revista, jo també en vaig fer una pel blog, i m'anaven sortint els tipics noms: entrevistes a famosos, a qui puc entrevistar?,... I així en un moment d'aquells que estàs en off se'm va acudir un nom. El joc de paraules és entre bolos, que fan els famosos entre els seus bolos, li canvies una alguna lletra i li poses la tònica on et sembli. En  trobar la paraula li vaig trobar un cert encant i així s'ha quedat.

Toni Rubiejo

En Toni és un noi de Torelló que va començar en el món del motor com a hobby amb els Karts i va anar evolucionant fins arribar a la Fórmula 3 però actualment no competeix.

Preguntes

1. D'on ve tota aquesta afició pel món del motor?

Bé, tot això va començar quan tenia onze anys, un dia per la televisió transmetien la Fórmula 1 i normalment em cridaven l'atenció els accidents que hi havien, la xetarra... Vaig anar començant a veure les curses, a entendre com anaven les coses i a partir d'aquí em vaig anar entusiasmat. Llavors vaig demanar als meus pares un Kart, als catorze el vaig aconseguir i a partir d'aquí va anar creixent la meva afició.

2. Quin és el millor record que t'enportes de la Fórmula 3?

El millor record ha estat estar envoltat de bons amics, gent molt bona i especial. També els moments graciosos, encara que també n'hi ha hagut de dolents. Però bé potser el millor és quan vaig aconseguir el campionat de Catalunya de fórmula lliure, aconseguir un títol és el millor, la recompensa de tot l'esforç.

3. Per què ara ja no corres?

El 2008 va ser quan ho vaig deixar, n'he fe algunes perquè em feia gràcia córrer alguns circuits, però bé, es va deixar perquè no hi havia sponsors i perquè va començar el tema de la crisis econòmica. Va haver-hi un últim intent per veure si s'aconseguia algu fent les 24 hores de Montmeló, em va anar bastant bé, però últimament si no tens diners no pots anar a córrer. No estic retirat, però ja no corro. Actualment estic fent de mecànic en un nen que té 13 anys que està en el món del karting i qui sap, a veure si arriba almenys ell a la Fórmula 1.

4. Tens senyals de guerra?

Els senyal de guerra estan en el casc. Hi ha pilots que poden renovar sovint els cascos, però jo tinc el mateix casc i en la pintura de la part frontal del casc es veuen les picades de pedres... això serien les senyals de guerra.

5. Quin és el teu circuit preferit en els que has corregut?

El circuit de Bèlgica Spa-Francorchamps, és meravellós envoltat de boscos i té la curva més impresionant que he fet, si estàs allà, vas pujant, no veus res i si et ve un cotxe no te'n dones conte.

6.  Quin és el teu pilot preferit?

Michael Schumacher, set vegades campió del món. Que per casualitat aquest any estic coincidint bastant amb ell en els karts. El seu fill també està corrent i a vegades fins i tot anem millor que ells.

7. T'ha quedat algun somni per complir relacionat amb el món del motor?

El somni seria arribar a la Fórmula 1 o ser un pilot profecional que no hagués d'estar sempre alerta dels diners.

8. Quin ha estat el teu major contrincant ?

Tots els pilots. El pitjor contrincant ets tu mateix, t'has de superar físicament, rebaixar els temps, treure't la por....

9. T'has emportat algun amic pel teu mundial de Fórmula 3?

Sí. Hi ha molts amics, encara estic en contacte amb ells. Amb alguns encara els veig en circuits. Amics que són tan pilots, com mecànics, com enginyers,...

10. Si et sortís una oferta hi tornaries?

Sí. Bé me l'estudiaria, potser no em surt a compte, si la primera cursa corres gratis però la segona ja l'he de pagar jo, no sortiria a compte el tema, s'ha d'estudiar. Però si fos bona no m'ho pensaria gaire, encara que veient com està tot... La sensació de conduir és com una droga, sempre en vols més i més però no pots.

11. Quina és la victòria que recordes amb més carinyo?

No en tinc gaires, totes les curses acabades són com victòries, la qüestió és arribar amb el cotxe intacte. Potser no és tampoc que hagués guanyat però la última cursa de Fórmula 3, que jo pensava que ja em retiraria en aquella cursa, va ser molt emotiu perquè tenia un cotxe molt inferior als de la resta, anava un segon i mig lent i no sé com però vaig aconseguir liderar la cursa amb un cotxe molt lent, per mi va ser una victòria, em va satisfer bastant.

12. amb quin monoplaça dels que has portat has disfrutat més?

Cada cotxe té la seva manera de conduir, tots els cotxes són divertits, no t'ho passes malament. Si m'hagés de quedar amb un triaria per velocitat i per força laterals el Fórmula 3.

13. Vas passar algun moment tan dolent que et plantagessis tirar la tovallola?

Tens alts i baixos, a vegades em ve al cap alguna cursa que estàs a punt de començar i et dius val la pena? Però un cop engegues el motor ja està. Però tirar la tovallola mai, lluitar, lluitar i treure'n el màxim de profit. Rendir-se no val la pena, si et rendeixes millor que abandonis.

14. On t'agradaria estar d'aquí 10 anys?
 bé casat amb fills i suposu que treballant, sóc més d'aquí que de donar molts viatges, encara que últimament viatjo molt amb el nano que estic ajudant, i espero arribar un moment que ell pugui estar a Fórmula 1 i jo pugui veure les seves curses per la tele o en directe.

15. Quina pregunta t'agradaria que et fessin i no t'han fet mai?

M'agradaria que un equip dels grossos em digués que està interessat amb mi i si vull anar amb ells.

Pregunta a l'entrevistat:

De l'1 al 10, com està de nerviosa ara ?

Pose'm-hi uns 5.

                                                                                                  Amb la col·laboració de la Gemma Roqué

Alba Berenguer

  Biografia

Normalment la faig jo, però com que aquest cop me l'ha fet i està tan bé, us deixo el que la deixo.

Sempre he pensat que no podria viure sense la música. Tinc 18 anys i ja en fa 13 que canto a la Coral Lloriana Jove de Sant Vicenç de Torelló. També he tocat la guitarra durant 5 anys i el piano durant 8. Així doncs, puc dir que la meva vida està relacionada amb la música.

Fa un any que estic penjant covers i versions al YouTube gràcies a una meva amiga que em va insistir molt i em va animar a fer-ho.

A l’octubre del 2012 vaig participar a un concurs de covers: “TeenStar”, on em van seleccionar entre els 100 millors covers però no vaig passar a la segona fase perquè em faltaven vots al Facebook. Tot i així, estic molt orgullosa d’haver pogut participar en un concurs així i en tinc molt bon record perquè també em va servir per donar-me a conèixer.

Preguntes

1.A què et vols dedicar de gran?

Quan acabi el batxillerat m'agradaria anar a estudiar Medicina a la UB tot i que no sé si tindré prou nota. En aquest cas, el que vull fer és estudiar algun grau superior que em permeti l'accés a la carrera de Medicina.

2.Quin és el teu ídol?

Carles Puyol. És una persona que ho dóna tot quan està fent la seva feina, és a dir, quan és al terreny de joc. Té una capacitat de lideratge increïble i mai es rendeix

3. Per què vas començar a penjar vídeos al YouTube?

Una amiga m'anava insistint: "Va Alba, penja'n algun que així la gent sentirà com cantes!" A mi em feia vergonya i sempre li deia que no però un dia, no sé perquè però li vaig dir: "Va, fem un vídeo i el pengem."

4. Què vas sentir quan ten vas enterar de que parlaven de tu a adolescents.cat?

De fet, vaig ser jo qui vaig enviar un missatge a la pàgina d'adolescents. Els vaig enviar l'enllaç d'un cover però vaig pensar que no m'ho publicarien.Quan vaig veure que sí que m'ho havien publicat em vaig quedar molt sorpresa. Gairebé no m'ho creia. A més a més la gent anava escrivint comentaris amb les seves opinions... Va ser genial la sensació

5. Com vas participar en el Tenn Star?

Vaig veure una notícia a Adolescents.cat on s'explicava que havien organitzat un concurs de covers i les meves amigues i altra gent em va animar a participar i així ho vaig fer. Vaig gravar una cançó, vam fer un vídeo el vam penjar al YouTube i el vam enviar.

6. Què vas sentir quan vas saber que eres entre les 100 millors?

No m'ho creia. Vaig haver-m'ho de mirar uns quants cops. Va ser una sensació que no es pot explicar amb paraules... El primer que vaig fer, però, va ser passar-li l'enllaç de la pàgina on havien estat publicats els 100 millors covers a les meves amigues i anar-li a explicar a la meva mare. 

7. Parles molt de les teves amigues. Què són elles per tu?

L'amistat és una de les coses més importants per mi. Sóc de les que penso que val més tenir pocs amics i de veritat que no molts i que en realitat no puguis confiar en ells. Així doncs, les meves amigues (que són poques, per cert) són aquelles noies que són com les meves germanes. Aquelles a qui els hi explico tot i sé que mai em fallaran.

8.Quin és el teu llibre preferit?

Postdata t'estimo i Nada, de Carmen Laforet

9. Què en penses de les vagues que es van proclamar fa un parell de setmanes?

Ja fa temps que estem proclamant vagues i ningú ens escolta. Per això mateix els estudiants ara ja estem fent vagues de tres dies. En el meu cas, estic estudiant 2n de batxillerat i és un curs molt curt perquè tenim la Selectivitat al juny, vam decidir que faríem només un o dos dies de vaga i així ho vam fer perquè tres dies ho considerem excessiu ja que el temps se'ns tira a sobre.Les coses no poden seguir així i tots ho sabem. Fins que no s'actuï no millorarem res. Anant tots a una podem fer molta feina.

10. Quina és la teva gran por?

Com moltes altres persones, la mort. M'encanta poder viure. Per a mi poder ser aquí és tot un regal que haig d'aprofitar al màxim. Abans de morir haig de tenir temps de fer moooooooltes coses.

11. Quan va ser el primer cop que vas cantar en públic?

Fa 13 anys que canto a la Coral Lloriana Jove de Sant Vicenç de Torelló. Així doncs, amb la Coral he cantat molts cops sobre un escenari. Sola, però, va ser l'any passat a la Festa de les Arts que organitza l'IES Cirviànum al Teatre Cirviànum cada any.

12. com t'imagines d'aquí 10 anys?

Sempre hem de ser optimistes... D'aquí 10 anys em veig estudiant la meva especialització de Medicina... En ginecologia o en oncologia.

Vivint a Barcelona...

I seguint cantant!

13.Ara que ja han passat carnavals, tu de que ets a lo livre amb amigues o carrossa?

Lliures amb les meves amigues

14. Sense marxar del tama, aquest any un altre cop ha sortit la frase, Per carnaval tot si val, passa-t'ho bé, sense passar-te. Encara que tothom la sàpiga hi ha molta gent que es salta l'últim tros .Tu creus que el carnaval té límits?

I tant que en té. Tothom ha de ser responsable d'ell mateix. És una festa molt esperada i molt boja, tothom es passa un any esperant la data. Però hem de saber controlar i pensar que només nosaltres sabem els nostres límits.

15. Quina pregunta t'agradaria que et fes?

Toques instruments musicals?

~ Toques instruments musicals?

Ara ja no vaig a classes però he tocat durant 5 anys la guitarra i 8 el piano.

Pregunta de l'entrevistat

Quines aficions tens?

Extra

Ara et toca a tu.

Quina cançó t'agradaria que en fes un cover?

Deixa el teu comentari a aquest post.