Lluís Gendrau

És periodista i director editorial del Grup Enderrok. També és president de l'Associació de Publicacions  Periòdiques en Català (APPEC) i locutor d'iCat FM al Sona 9 i de Catalunya Ràdio.

                                           Pemis enderrok 2013.


1 Per què ets periodista?

 Quan hi ha una cosa que t'agrada molt i quan comences a trobar maneres de fer aquella feina acabes, si pots, dedicant-hi profesionalment. Inicialment per vocació i després anar aprofitant oportunitats que hi ha per poder fer periodisme amateur a través de ràdio, revistes locals... Jo recordo que quan vaig començar la carrera, ja treballava amb aquests mitjans i els hi vaig demanar, que faig estudio periodisme o no cal, i em van recomanar estudiar periodisme però, que no deixes de treballar en el sector. Vaig acabar la carrera continuant treballant a la ràdio. De fet la meva afició al periodisme és perquè m'agradava i m'agrada la ràdio.

2. Què li diries o aconsellaries a una persona que vol dedicar-se al periodisme?

Crec que el què has de fer és participar en els molt mitjans que ja hi ha. D'entrada has de ser curiós, no pots ser periodista si no ets curiós, no tens ganes de saber... Algú que vol ser periodista d'entrada té moltes oportunitats per poder-ho fer de forma amateur revistes locals, televisions locals... El nostre és un país amb molts mitjans de comunicació que permeten a la gent que vulgui provar si li agrada o no. El salt entre fer-ho de forma amateur a la dedicar't-hi és un procés natural.

3. Què és el grup Enderrock?

És un grup editorial que vam engegar fa vint anys, jo crec que és el primer de música que hi ha al nostre país. Vam començar amb edicions de revistes musicals. A l'any 1993 va haver-hi un "boom" de la música en català llavors volíem fer un lloc que se'n parlés ja que no hi havia cap publicació en català, al País Basc n'hi havia en castellà que deien que hi havia un fenomen musical a Catalunya, però aquí no. Va ser llavors que vam pensar que valia la pena fer una publicació destinada a parlar d'aquest fenomen. Un grup de periodistes ens vam ajuntar, vam posar-hi diners i vam començar la revista. Ara al grup Enderrock el que fem és treballar amb molts continguts musicals (entrevistes, discos...), els donem en formats diferents, ja no fem només una revista sinó que els donem en tots els mitjans possibles. Avui en dia, jo crec que una editorial no fa una especialitat sinó el que fa és transformar el continguts perquè arribin a l'aficionat d'aquella temàtica.

4. D'on ve el nom Enderrok?

Doncs sempre fas una llista de noms entre els que montes una revista. En teníem vint o trenta, com Rock en català, Catalunya Rock... coses d'aquestes molt òbvies. Després vam agafar la llista i la vam portar a la sortida d'instituts i vam demanar a la gent que votes el nom que més li agradava i va guanyar Enderrock. A més és un nom molt contundent, és un nom que serveix per parlar de rock però també és una manera de dir que enderroques que trenques models,... Jo crec que està ben encertat. S'ha transformat en una marca.

5. És difícil continuar traient números de revista en paper tenint Internet?

No, jo crec que és complementari. El que és difícil és pensar que podem fer que una revista sigui sostenible, és impossible. Però han canviat els punts d'informació, tal i com dius, ara la gent llegeix per Internet, a través de mòbil,... L'important són els continguts, els suports amb el qual els dones cada cop són menys importants. El format és simplement una eina per arribar al lector, la qüestió és arribar-hi. 

6. Quin criteri feu servir per posar el contingut a la revista?

Ho debatem sempre en un consell de redacció. Cada consell es fa un cop al mes, ens reunim i tothom porta els temes que ha treballat, fem un llistat i a partir d'aquí decidim què pot anar a portada, què en podem fer un tema gran... Com que parlem de la revista, i sabem que no podem donar sempre la última informació, a la revista el què voldràs són uns articles amb profunditat, bones fotografies, una crònica d'anàlisi d'allò que ha passat. Hem de fer servir llenguatges que siguin diferents als de la web. Per tant a la revista el criteri que fem servir és que sigui única, que la informació sigui exclusiva, el que hem de fer és sorprendre el lector i per això pensem que tots els temes de la revista han de ser atractius, propis i diferents. També intentem que els reportatges vagin acompanyats de discs, concerts...

7. Què creus que ha de tenir un grup jove perquè pugui triomfar?

No hi ha una fórmula matemàtica, per sort. D'entrada un grup jove és munta com els Beatles, per fer cançons, per trobar-se , per passar-s'ho bé i  per lligar, això és el primer objectiu. També pot ser per fer com una teràpia, per explicar allò que et passa a través de les cançons. Avui en dia un grup té molts canals per poder aconseguir a donar-se a conèixer. Triomfar és un paraula molt relativa, perquè triomfar què vol dir? Jo crec que tothom hauria de tenir la oportunitat de fracassar al món de la música. Cada grup ha de tenir la oportunitat d'ensenyar allò que fa i després ja tindrà èxit o no. Crec que la clau estar en això. Què s'ha de fer? Utilitzar tots el canals possibles, ser acurat a l'hora de fer la música  les lletres, que això se sobre enten, i el més important és que tingui personalitat, és evident que al principi acabes copiant però que al final has de ser diferent. 

8. Què en penses dels grups actuals que hi ha ara a la música catalana?

Jo crec que estem vivint el millor moment de la música catalana. Penso que hi ha un pilot de grups molt bons, que hi ha molt diversitat de grups, que hi ha molta quantitat de grups i a més a més i ha molta qualitat. Crec que estem vivint un dels millors moments de creació, tot i la crisi. Ara podem trobar això que et deia, com a creadors són únics, personals i diferents. A mi m'encanta anar descobrint grups nous. A més, a la redacció, també crec que és important que a part dels que ja fa vint anys que hi som, hi hagi gent jove obrint-nos les orelles a la música de la seva generació.

9. Quin és el teu grup preferit?

Aja!! Cada cop que em fan aquesta pregunta no sé què contestar, no et ser dir el meu grup preferit, igual que no et sabria cantar una cançó... Jo crec que hi ha músiques per cada moment. Potser és de deformació professional però, penso que hi ha una manera d'escoltar música que és tenir les orelles obertes al màxim de propostes musicals possibles. A mi m'agrada molt escoltar el Blues per exemple, em dóna energia. Però és això que et deia, a mi m'agrada escoltar una cançó de rock i després una de pop i després una de folk i  anar  fent un recorregut per aquest imaginari musical, jo ho trobo apassionant. És el què faig quan edito les revistes, mentres l'edito m'agrada estar escoltant allò de què parlem o influències dels grups de què parlem. A mi m'entusiasme fer aquesta feina perquè em permet anar descobrint grups d'estils molt diversos. 

 10. Els teus inicis son a ràdio malgrat, quins records en guardes?

A mi m'agrada molt la ràdio. Vaig començar fent un programa parlant de ràdio. A ràdio Malgrat vaig aprendre a passar-m'ho bé fent ràdio, a sortir al carrer per parlar amb la gent, a sortir a buscar anuncis per poder fer sostenible l'emisora, a escoltar música. Algunes nits ens n'anavem a la ràdio a escoltar música i estavem escoltant música hores i hores fins que es feia de dia. La ràdio en molts pobles ha estat com una entitat cultural. Jo penso que avui en dia les ràdios locals formen part de l'institució de l'ajuntamnet, que si no hi ha diners es tanca... S'ha perdut aquella frescor que hi havia, que tothom pogués participar com en qualsevol altre entitat. Jo crec que vaig aprendre moltes coses a ràdio Malgrat i per això em sap greu que darrerament l'han convertit en un despatx més de l'alcaldesa.

11. Explican's alguna anècdota personal que t'hagi passat mai.

Mira quan fas una revista et passen cinquanta mil coses. Una que recordo és de quan vam engegar  l'Enderrock. Al principi ho feiem tots gratis, només cobrava el dissenyador. Recordo que els primers dissenyadors que vam tenir, quan portavem cinc o sis numeros nosaltres anavem escrivint la revista i en aquell moment no podiem pagar als dissenyadors. Doncs ells ens van dir que no sortiria la revista fins que no poguéssim pagar. A la nit vam tancar la revista i al matí quan vam tornar s'havien endut tots els ordinadors, vam haver d'enviar la policia a casa dels dissenyadors.
Coses d'aquestes te'n passen moltes i al final dius després de 20 anys que  tens ganes de tirar la tovallola, però és la gent jove que et dóna l'impuls de seguir i continuar.
Anècdotes n'hi ha moltes, com que surten fins a 1000 discos cada any a  Catalunya!
Anècdota és obrir un dia l'enciclopèdia catalana i veure que surt Enderrock i et dius la feina que hem fet durant vint anys ha valgut una mica la pena. 

12. Què et va semblar el concert per la llibertat del 29 de juny?

Home, jo crec que més que un concert ni van haver dos, un d'homenatge a en Lluís Llach i l'altre per la llibertat. Però està molt bé que passin aquestes coses, aquests concerts massius són sempre importants perquè són històrics. Jo crec que aquest concert marca un anhel que la música d'aquest país la fagin servir com a identitat cultural. També és important perquè demostra que la gent se n'adona de la potència que tenen les cançons i que formen part de la manera de ser nostre. Després si es va muntar d'una manera o altre... Jo crec que haguesin pogut fer un concert amb cançons per la llibertat i un d'homenatge a en Lluís Llach. Nosaltres sempre tenim les ganes de fer-ho tot al mateix dia, que s'ens acaba el temps!! Però bé jo crec que està bé, aquest és un país que canta, que té cançons i que per tant, està bé que la gent les pugui cantar. Un país que no canta, un país que no té cançons, és un país sense futur. Segurament no hi ha arma més potent que una cançó, que amb tres minuts sigui capaç d'emocionar, d'enderrocar, de fer plorar o fer riure... Per tant és important que hi hagi un poble que tingui cançons.

13. Com creus que evolucionarà la música catalana en els pròxims anys?

Home, estem en un moment, com et deia abans, fantàstic i per tant l'evolució segur que serà cap a millor. Més difusió, més artistes.... , l'escena musical del país és una cosa perquè ens vagi sorprenent. Estem passant un moment complicat, la crisi fa que hi hagi menys concerts, que hi hagi menys espectadors, menys capacitat per comprar entrades, per tant això afebleix el múscul de la música, però penso que el que tenim és una base de creadors brutal que permetrà que continuem tenint una escena molt rica. Hem de garantir que hi hagi música a les sales, està bé que hi hagi grups importants però també n'hi ha d'haver de no tant. La música és com un bosc. Hi ha d'haver els arbres alts, grups de referència, que venguin molts discos i que moguin molta gent, però també és important que hi hagi una base com el sotabosc, si no hi fos els arbres alts es moririen perquè no hi ha humitat a sota, per tant hi ha d'haver un sotabosc de grups que vagin alimentant, la base que vagi creixent, també perquè els arbres grans quan es morin es puguin substituir per nous arbres i per tant això també és la música, és com un ésser viu.

14. On et veus d'aquí cins anys?

D'aquí cinc anys?!?!...Si no sé què faré d'aquí cinc minuts! Pff.. no ho sé. Tal i com evoluciona tot ara, no sé que pot passar d'aquí cinc anys. Pot ser que deixem de fer la revista en paper i la fem amb format digital, però després ens pagaran? o... no ho sé. Planagem ,això si, el què farem d'un mes per l'altre i un cop a l'any planagem més o menys que farem l'any següent, les portades, els discos... Per tot això que et dic d'aquí cinc anys no sabem el que farem. Sí que també estem investigant noves formes de desenvolupar-nos, però no planifiques a tan llarga distància. D'aquí cinc anys haurem fet unes 100 revistes més i estarem una mica més calbs. Això sí, a cada pas que fas, t'has d'anar reinventant.

15. Quina pregunta t'agradaria que et fessin i no t'han fet mai?

És díficil ... Saps què passa?, que les preguntes igual que les cançons són d'un moment, per tant la pregunta que t'han de fer en cada moment és el que està passant. Constantment ens estem preguntant què hem de fer el número que ve?, Qui podem entrevistar? Quin grup no hem escoltat i voldriem escoltar? per tant la pregunta que ens fem constantment és: Com som capaços de reinventar-nos? És la gran pregunta. Més que la pregunta que ens han de fer és la pregunta que ens hem de fer nosaltres per superar-nos.

Pregunta de l'entrevistat Quan dius que t'agrada una cançó, per què t'agrada aquella cançó?

Com has dit tu crec que hi ha una cançó per cada moment . Quan escolto una cançó pot ser que m'agradi molt en aquell moment però al dia següent no li trobi res.

Quin grup t'agradaria entrevistar?

Doncs no ho sé, totes les entrevistes que pugui fer a grupsEncara que sigui poc famós i no sigui conegut el grup és interesant si tenen coses a dir. Cada persona és molt diferent i pensa molt diferent.

I la pregunta definitiva, què vol dir Entrabolú?

Mira entrabolú és un joc de paraules. Igual que vosaltes vàreu fer una llista per noms per la revista, jo també en vaig fer una pel blog, i m'anaven sortint els tipics noms: entrevistes a famosos, a qui puc entrevistar?,... I així en un moment d'aquells que estàs en off se'm va acudir un nom. El joc de paraules és entre bolos, que fan els famosos entre els seus bolos, li canvies una alguna lletra i li poses la tònica on et sembli. En  trobar la paraula li vaig trobar un cert encant i així s'ha quedat.